lunes, 30 de diciembre de 2013

30 desembre 2013 (4) El Punt Avui


30 desembre 2013




Portes que s'obren







El darrer comunicat dels presos d'ETA suposa un gest d'enorme transcendència, malgrat que alguns s'entestin a restar-hi importància. El fet que el col·lectiu que agrupa més de 500 reclusos de l'organització armada hagi decidit posar fi a les seves històriques peticions de negociació col·lectiva, hagi acceptat la legalitat penitenciària que preveuen les lleis espanyoles i hagi obert la porta a les reinsercions individuals, representa un anunci sense precedents que sens dubte fa que es vegi més a prop la definitiva desaparició de l'organització armada. Per això, encara es fa més complicat entendre determinades posicions que empren un llenguatge més propi de temps passats que no pas del nou escenari que des de fa temps s'ha obert al País Basc. Recuperar la retòrica dels “comunicats trampa” és difícilment comprensible si no s'atenen raonaments partidistes i que amaguen obscurs interessos.
El comunicat d'aquest dissabte de l'EPPK és el gest més important que s'ha vist des que ETA va anunciar el “cessament definitiu” de la violència, l'octubre del 2011. Fa dos anys, la Declaració d'Aiete va servir com a pista d'aterratge perquè l'organització armada fes pública la seva decisió de deixar les armes. En aquesta ocasió, la pista d'aterratge que ha permès al col·lectiu de presos d'ETA fer aquest històric anunci han estat les conclusions que el Fòrum Social va presentar el mes de març passat.
Organitzat per Lokarri i Bake Bidea amb l'objectiu de donar una empenta al procés de pau, aquest fòrum –en el qual van participar també Sortu i el PNB– va presentar una dotzena de conclusions, entre les quals la necessitat que els presos renunciessin a la violència, que reconeguessin el dany causat, que mostressin el seu compromís amb el nou escenari de pau i que acceptessin la seva reinserció de manera “individualitzada, esglaonada i en un temps prudencial”. En el seu anunci, l'EPPK utilitza aquestes mateixes paraules per expressar els seus compromisos, que donen esperança per desbloquejar la situació d'enquistament que viu el procés de resolució del conflicte basc.
Aquesta situació de bloqueig és fruit, en bona part, de l'immobilisme del govern espanyol, que malgrat els nous temps ha evitat fer cap mena de pas, ni tan sols l'acostament dels presos d'ETA a centres penitenciaris del País Basc i Navarra.
La declaració de l'EPPK és una nova mostra que permet reforçar la idea que el nou escenari és irreversible i alhora suposa una nova oportunitat perquè l'executiu de Rajoy mogui finalment alguna fitxa que permeti continuar avançant.
Moltes veus insisteixen, i amb raó, que l'entrega de les armes i la dissolució d'ETA són passes imprescindibles en el procés de resolució del conflicte. Aquesta possibilitat és ara més a prop gràcies als compromisos adoptats pels presos, el col·lectiu amb més capacitat d'influència dins l'entorn de l'organització armada. El que pugui passar a partir d'ara és una incògnita, però és previsible que els reclusos puguin començar a entregar de manera individual a institucions penitenciàries peticions perquè se'ls apliquin els beneficis que els corresponguin o per reclamar el trasllat a presons basques.
Caldrà veure com reacciona a partir d'ara el govern espanyol i quines són les properes passes d'ETA. Una entrega d'armes, de caràcter parcial o total, és factible que es pugui produir a curt termini. En canvi, per ara continua sent una quimera la possibilitat que l'organització armada anunciï la seva dissolució.
Aquesta opció queda gairebé descartada mentre no es deixi encarrilat el futur del col·lectiu de presos. En espera que això passi, caldrà anar veient quines altres portes es van obrint.

No hay comentarios:

Publicar un comentario