martes, 9 de diciembre de 2014

06 desembre 2014 (4) La Vanguardia (opinió)

06 desembre 2014

El Suprem convoca un ple per frenar la sortida d'etarres

El Govern central diu que "no entén" l'excarceració de Santi Potros





La sortida de presó de Santi Potros, el cap d'ETA inductor de l'atemptat a Hipercor, ha generat estupor i indignació en tota mena de cercles, sobretot entre les víctimes del terrorisme, però també entre les forces polítiques i el Govern central. I les reaccions han estat immediates. La Fiscalia, que ja havia anunciat recurs, multiplicarà les gestions per evitar que la doctrina que ha posat en llibertat l'esmentat dirigent etarra es consolidi. I el mateix Tribunal Suprem (TS), a la Sala Penal del qual acudirà el fiscal general de l’Estat, ja ha acordat que celebrarà un ple el dia 16 a fi d’unificar doctrina sobre en quines circumstàncies en pot considerar que els anys de presó que els etarres han passat en presons estrangeres es poden computar a Espanya a efectes de bla liquidació de les condemnes. Hi ha pocs dubtes, en aquest sentit, que el criteri del Suprem serà restrictiu, i difícilment es donaran casos semblants al de l’etarra que va ordenar la matança d’Hipercor a Barcelona el 1987.

Però s’haurà de veure en quina mesura les decisions que adopti el Suprem s’aplicaran de manera immediata. A Santi Potros probablement encara no l’afectará de manera directa, perquè la Sala penal discutirà la questió en funció del recurs que va presentar un altre reclús d’ETA, Kepa Picabea, a qui l’Audiència Nacional va denegar la comptabilització dels anys que havia passat en presosn fora d’Espanya. Però almenys s’establirá un criteri general.

Això es important, perquè precisament les discrepàncies entre diferents jutges de l’Audiència Nacional es el que ha portat a l’actual situació de confusió. La vicepresidenta del Govern, Soraya Saenz de Santamaría, va dir ahir referent a això que els ciutadans no entenen el que ha passat en el cas de Santi Potros “i nosaltres tampoc”, va afegir referint-se al Govern. I es que després del cas Picabea s’han continuat prenent resolucions contradictòries.

Per aix`mateix la Fiscalia ha decidit provar d’obstruir aviat la via d’aigua oberta en la resposta penitenciària a les llargues condemnes imposades al seu día a alguns dels etarres més sanguinaris. Amb aquesta finalitat el fiscal general, Eduardo Torres-Dulce, ha remés un ofici als fiscals en cap i als fiscals de sala –la màxima categoría de la carrera- perqué informin dels casos que se’ls plantegin sobre acumulació de condemnes en altres països. L’objectiu es “anar unificant criteris” a mesura que els “incidents processals” que vagin sorgint se’ls consideri “d’especial trascendència”. Sens dubte, per tant, la Fiscalia es disposa a tancar l’esquerda per la qual ja han aconseguit sortir alguns dels etarres a més de Santi Potros, i per això será fonamental la doctrina que estableixi el Suprem en el seu próxim ple.

L’Audiència Nacional va acordar les excarceracions citades, malgrat que la Fiscalia ja havia anunciat la seva intenció de recòrrer davant del Suprem al nou còmput de penes, complint una disposició addicioanl única de la llei que trasllada l’acord marc del Consell d’Europa, i que va entrar en vigor dimecres passat. L’esmentada disposició assenyala que “en cap cas no es tidra en compte” per a la seva aplicació “les condemnes dictades per un tribunal d’un Estat membre de la Unió Europea anteriors al 15 d’agost del 2010”, data en que es va traslladar al Conveni marc.

Ara, l’oposició, i en particular el PSOE, la criticat que s’hagi trigat tant en aprovar l’esmentada disposició, donant amb aixó peu a les contradiccions dels jutges.

Opinió:

Per començar, aprofito a recordar als informadors que Arróspide Sarasola no es nomes a presó per l’atemptat a Hipercor. Tambè va induir a atemptar en molts altres indrets de Catalunya i va causar, entre altres crims, la mort de tres persones abans de 19 de juny de 1987: el Policia Nacional Angel Gonzalez Pozo, el Guardia Civil Antonio González Herrera i el civil Joan Fructuoso Gómez. I també la mort de un altre català, en aquest cas a Madrid el 14 de juliol de 1986: el Guardia Civil Jesús María Freixes Montes.
A mes a mes, una vintena mes de atemptats amb ferits de diversa consideració.
Només ho dic com a recordatori i homenatge a totos plegats.

I per seguir, nomes reiterar que continuu pensant que els veritables responsables de aquest enrenou son aquells politics que han tingut mes de 25 anys per trobar una solució a aquesta situació i que no han fet res... per això, les paraules del la senyora Saenz de Santamaría em semblen una “cortina de fum”  per tractar de amagar les seves incompetències. Jo soc un ciutadà i desde 1989 estic preparat per entendre que això pasaria.

Es clar que en aquest tema tinc molta mes experiència que ella...

No hay comentarios:

Publicar un comentario