miércoles, 8 de julio de 2015

06 julio 2015 (5) Diari ARA (catalá) (opinió)

06 juliol 2015 (catalán)

Fiscalització de les finances públiques

Revés a la política d’ajuts a les associacions de víctimes del terrorisme

El Tribunal de Comptes de l’Estat detecta nombroses irregularitats en les subvencions de Fernández Díaz





El Tribunal de Comptes  de l’Estat és contundent en les recomanacions de l’informe que va aprovar el 30 d’abril sobre les subvencions atorgades el 2012 pel ministeri de Jorge fernández Díaz: “Les deficiències i incompliments posats de manifest en la gestió  de les subvencions concedides pel ministeri de l’Interior haurien de superar-se mitjançant una avaluació exhaustiva dels procediments implantats que condeuxi al compliment rigurós de la normativa”. L’anàlisi de l’ens fiscalitzador treia a la llum un gran nombre d’irregularitats en la gestió de les subvencions en tot el seu procés, des de la convocatòria fins a les justificacions. Les principals deficiències, però, es referien a les ajudes rebudes per les associacions de víctimes del terrorisme, en qué la màniga ampla va ser més que evident, ja que el tribunal de comptes va ser incapaç de trobar-hi cap subvenció que no presentés com a mínim dos incompliments de la notmativa legal.

Segons recull l’informe, les associacions de víctimes del terrorisme ven rebre 463.000 euros en subvencions el 2012, de les quals l’ens fiscalitzador en va analitzar una selecció. El problema, però, era d’arrel, ja que les bases de la convocatòria de les ajudes no preveien les sol·licituts, ni la forma per determinar elements que puntuaven, com “la capacitat de desenvolupament de l’activitat i l’experiència operativa suficient”. Tampoc no detallaven els criteris per determinar les quantitats de les subvencions, les quals quedaven sota criteri únic de la comissió de valoració de les ajudes, que també determinava a discreció com es repartien els recursos entre les tres línies de subvenció existents per a les víctimes del terrorisme.

Les irregularitats també apareixien en el procés d’atorgament, ja que les bases reguladores fixaven que, entre altres criteris, es tindria en compte la representativitat de l’associació a l’hora de rebre subvencions, motiu pel qual havien de declarar el nombre d’associats. Però l’Associació d’Ertzaines i Familiars Víctimes del Terrorisme i el Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme al País Basc (Covite) es van negar a lliurar la llista, i tot i així van rebre l’ajuda. Per la seva banda, a’Associació de Víctimes del Terrorisme no va detallar el pressupost total dels projectes en tres sol·licituds de subvencions –només hi concretava la part per la qual volia l’ajuda- i, malgrat tot, va ingressar més de 150.000 euros.

Finalment, la justificació de les despeses tampoc va anar gaire millor, ja que, segons lamenta el Tribunal de Comptes, els plans de control de les subvencions per a associacions de víctimes del terrorisme no preveuen verificar si l’activitat s’ha fet tal com s’havia pressupostat. Per començar, totres les subvencions es van justificar només per la despesa de la subvenció concedida, no per a tota l’activitat, cosa que impossibilita saber-ne al cost real. A més, la fundación Víctimes del Terrorisme va realitzar activitats amb un cost inferior al pressupostat i l’Associació 11-M no va poder demostrar que realitzés dos projectes subvencionats, però el ministeri no va exigir-los el retorn de part de les subvencions.

Les ajudes a les associacions de víctimes del terrorisme, però, són només la punta de l’iceberg d’un sistema de subvencions ineficient. Segons el Tribunal de Comptes, el Pla estratègic de Subvencions –“l’instrument específic de planificació, gestió i seguiment” de les ajudes- només va regular el 4% dels crèdits definitius de les ajudes del ministeri. De fet, el ministeri només va publicar a la Base de Dades Nacional de Subvencions 3 de les 35 línies de subvencions ofertes. De 27 al portal no se’n va publicar res.

Normativa vulnerada a totes les línies de subvenció

Ajudes sense control a les víctimes del terrorisme

Convocatòries sense criteris per fixar la quantitat, subvencions tot i no complir els requisits, cap control en l’execució... Les irregularitats en les associacions de víctimes del terrorisme son una constant.

Justificacions insuficients o inadequades de la policia

Totes les ajudes a sindicats policials estan mal justificades i la Fundació Guárdia Civil va gastar 38.000 euros d’una subvenció destinada a reforçar la imatge del cos en máquines de gimnás i un viatge a París

Dietes que doblen el límit per a funcionaris estrangers

Les dietes aprovades per als funcionaris estrangers que identificaven immigrants que havien de ser repatriats pujaven fins a 375 euros diaris per persona, tot i que la llei en fixa el topall en 155’9 euros.

Ajudes d’urgència que arriben un any i mig tard

La normativa fixa que cal pagar en sis mesos les ajudes d’urgència per a catàstrofes i sinistres, però cins expedients es van tancar entre dos i vint mesos després d’haver-se superat aquest límit legal.

Opinió:

El cert es que no se per on començar, perque aquesta informació ja fa molt de temps que algunes víctimes la estem advertint. Fins i tot en converses amb representants de l’Administració i gairebe sempre amb gent del Ministerio de Interior.
No me extendré gaire, però hi han algunes dades que voldría ampliar... com per ejemple el fet de que malgrat tenir la obligació de aportar el nombre de associats (nombre de “número” no de “nombre y apellidos”), hi hagin entitats que no ho hagin fet. No vull entrar en quines son o quines no ho son la que ho fan perque la gran majoría posa sempre excuses, però es evident que en moltes de aquestes llistes apareixen noms i cognoms de persones que no tenen el reconeixement oficial com a víctimes del terrorisme. Aquesta situació porta a que part dels recursos vagin destinats a gent que, evidentment, no es víctima del terrorisme... de fet hi han entitats que fins i tot els seus presidents o portaveus no son víctimes, però cap administració s’atreveix a fer res al respecte.
D’altre banda cal recordar que, com diu un amic meu, “alguna rao ha de haber perque El Quixot se escribis a Espanya”. Però no hem de confondre la picaresca amb el que podría ser un delicte. Quan es treballa amb diners públics s’ha de justificar fins l’últim cèntim i aixó, en ocasions, no es fa. Hi ha gent que demanen uns cal·lers per un concepte i després els volen justificar sota altre concepte. Fins i tot després van dient que la administració els persegueix o que abandonen a les víctimes... 
Però algunes preguntes queden a l’aire...
...ha hagut gent que justificaven despesses sota uns conceptes quan en realitat mai han dit en que se’ls han gastat?
...ha hagut gent que cobraba dietes per estar censat en un altre ciutat diferent de la que residia habitualment?
...ha hagut gent que rebia unes quantitats per una feina que mai van arribar a fer?...


El Tribunal de Comptes se li gira molta feina...

No hay comentarios:

Publicar un comentario