21 abril 2018
Adeu a ETA
Vicenç Villatoro
Visc la dissolució d’ETA com
una victòria. Durant molts anys vaig participar en unes tertùlies polítiques a Radio
euskadi. Les enyoro. Em vaig fer un tip de batallar-me amb gent de l’esquerra
abertzale que defensaven la violencia etarra. Jo hi defensava,per repugnancia
moral a la violencia,la via pacífica i democràtica cap a la independencia, la
justicia i la llibertat. Normalment hi havia una tambè a la tertùlia algun
unionista que deia que en una democràcia com l’espanyola totes les idees es
podien defensar si es feia pacíficament. Han passat els anys. S’ha vist que
l’unionista mentia: tan terroristes li semblen ara les urnes com llavors les
armes. I el defensor de la violencia ha hagut
de recular, en part perquè ETA ha estat derrotada militarment (es el
risc, quan jugues la mlliga militar) i en part perquè ha vist que amb la via
democràtica, es podia arribar molt més lluny. Aquest antic tertulià no ha
renunciat al seu independentisme, sinó a la violencia. Per tant, no ha fet seva
la posició de l’unionista sinó –perdonin la immodèstia- la meva. Per aixó ho
visc com una victòria. Uns anys després, de tots tres, soc l’ùnic que pot
continuar defensant exactament el que defensava llavors, amb la mateixa
convicció. O més.
Opinió:
Excel·lent article de l’amic
Vicenç Villatoro, que mostre la absurda ambiguitat i el cinismo de alguns que
durant anys han parlat de víctimes i de terrorisme depenent del momento polìtic
i del profit personal que podien obtenir.
Coincideix-ho totalment amb el
seu punt de vista. Tambè me he trobat ultimament amb gentussa que fa un temps
eren de un partit (fins i tot mostraven ostentosa i maleducadament el seu
carnet a dirigents polítics) i que ara fen la feina bruta per altres sigles amb
l’afegit de inventar-se comsequencies de un atemptat del que molts sospitem que
realment fos víctima.
I es evident que les mentides,
tard o d’hora, acaben surant a la superficie.
No hay comentarios:
Publicar un comentario