05 maig 2018 (04.05.18)
Mayor Oreja i aquells
que continuen necessitant ETA
Hi ha a la vida pública espanyola alguns polítics que
continuen necessitant ETA per construir qualsevol discurs. Tot és ETA. I el que
no és acceptable és que darrere de la sang que els terroristes han deixat es
tracti de furtar a la societat una gran victòria democràtica. Es preguntava
aquest divendres l'exlehendakari Juan José Ibarretxe:
"Però... no era per això que vam sospirar durant 40 anys?". I no li
falta raó. Hi ha hagut una rendició de la banda terrorista a l'únic racó
d'Europa en què fins fa molt pocs anys es continuava assassinant ciutadans
innocents. Catalunya ho ha patit en diverses ocasions en aquestes dècades
i ha perdut ciutadans anònims i també il·lustres, com Ernest Lluch.
Tots han estat víctimes de la barbàrie, però la nova època no s'ha de construir
des del rancor. El dolor de les víctimes és molt legítim, però ha de fer-se un
esforç de mirar cap endavant. I la societat basca, en aquest aspecte, està
oferint des de fa un temps un immens exemple.
No es pot continuar vivint contra ETA, ja que la banda ha
deixat d'existir. Aquesta ha de ser a partir d'ara la gran lliçó perquè, com ha
dit Ibarretxe era la notícia més esperada des de feia molts anys i els que han
fet d'aquest tema el seu modus vivendi no han de contaminar la situació
actual. Discursos com el de l'exministre de l'Interior Jaime Mayor Oreja vinculant el terrorisme d'ETA amb
l'independentisme català no només són un insult cap al conjunt de la
societat catalana, sigui independentista o no, sinó una gran mentida. No només
Catalunya s'ha oposat a qualsevol tipus de violència sempre sinó que fins i tot
el mateix independentisme de l'època —anys noranta— va ajudar a desmuntar
els petitíssims nuclis existents que simpatitzaven amb ETA. Qualsevol altra
anàlisi està allunyada de la veritat i Mayor Oreja ho sap perfectament. Una
altra cosa és que li agradi.
L'independentisme basc serà més o menys fort que el català.
Avui és difícil de saber en la realitat quotidiana de la societat basca, però
institucionalment el català porta un cert avantatge. El lehendakari, Iñigo Urkullu,
ha fet una aposta moderantista subscrita molt majoritàriament pel PNB a partir
d'una incomparable situació financera de les arques de la comunitat autònoma
basca. L'opció del PNB és legítima, com és legítima la via de l'independentisme
català. Aquell discurs de la transició que en absència de violència es podria
parlar de tot s'ha vist que eren tan sols paraules. Ni abans ni ara no
s'ha pogut parlar de tot. Però ETA ja no hi és i molts discursos no es
podran continuar fent si no és a risc de fer el ridícul. Mayor
Oreja ha portat al PP al País Basc gairebé a l'extraparlamentarisme i
mai populars i socialistes havien tingut una presència tan reduïda a la Cambra de Vitòria: 18 de 75
escons. Per no parlar de Ciutadans, que té zero escons.
Deixem que ETA es dilueixi en el temps i aprofitem per apropar els presos.
La pau bé s'ho mereix.
Opinió:
Nomès cal recordar aquella famosa frase de gener de 2000
quan el ministre Mayor Oreja¡ va dir allò de “Estaría dispuesto a sentarme con
ETA”, tot just desprès de que la banda terrorista tranqués la treva assassinant
a un militar a Madrid.
Aquest senyor, el millor que pot fer, es deixar de donar
lliçons i ja posats, quan a la radio li preguntin per algun que altre expedient
pendent de algunes víctimes, no quedar be dient que si la noticia es certa es
un “dislate”. El “dislate” ha estat que un ministre no tingui memòria mentres
desprès no fa mes que parlar de “las víctimas”.
I això per no parlar de la reunió de desembre de 1999 a Ibeas de Juarros… hi
han tants que el millor que podrien fer seria estar calladets…
No hay comentarios:
Publicar un comentario