09 maig 2018
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/les-sequeles-psicologiques-dels-atemptats/video/5764869/
Les seqüeles
psicològiques en
cas d'atemptat sovint queden en un segon pla tot i que, tard o d'hora, acaben
sortint. Per evitar-ho, l'Ajuntament de Barcelona firmarà un conveni amb la Unitat
d'Atenció i Valoració a Afectats de Terrorisme per aconseguir que cap víctima de
l'atemptat de la Rambla ,
en aquest cas, quedi desatesa. És el cas de dues famílies del Ripollès que, a
més de presenciar l'atemptat, coneixien els autors materials que el van
perpetrar.
Sílvia Gallart ho va veure de prop:
"La multitud s'obre i entremig surt la furgoneta
blanca de cara cap a nosaltres i tot passa molt ràpid. Ens mirem d'apartar com
podem i la furgoneta ens esquiva 'in extremis'."
Yolanda Ortiz era al costat de la furgoneta quan
va passar:
"Jo recordo perfectament la postura del conductor, amb
els braços tirant enrere, fent força amb l'esquena. Aguantant cops. Justament
quan estava davant nostre va fer dos atropellaments."
Els costarà treure's del cap aquell 17 d’agost. A l'impacte de
veure la furgoneta passar a curta distància, s'hi va afegir que l'autor de l'atropellament era de
la mateixa comarca, del
Ripollés. En aquell moment, la
Yolanda no el va identificar, tot i que s'havien trobat més
d'una vegada per Ripoll.
"A dia d'avui continuo amb malsons i amb més ansietat
ara que al principi."
El seu fill, l'Ivan Morales,
d'11 anys, ha rebut suport de professors i companys, però, gairebé nou mesos
després, manté les seqüeles psíquiques de l'atemptat.
"Tinc por que torni a passar, molta ràbia i records
que no hauria de tenir. Els intentaré no recordar. Però sense pensar, a
vegades, em venen aquests records."
La unitat d'atenció de víctimes de
terrorisme ha localitzat quaranta famílies a tot el país que van presenciar
l'atemptat. Segons Robert
Manrique, assessor de la unitat, no només es dediquen a donar
suport als familiars de les víctimes mortals i als ferits físics, sinó també a
aquells testimonis presencials que n'han patit els efectes.
"És que les seqüeles psicològiques no sagnen.
Aleshores, si no sagnen, no existeixen. Doncs sí que sagnen, sí. El que passa
és que no es veuen, però sagnen."
Domènec
Cornudella és psicòleg forense de la unitat
d'atenció a les víctimes d'atemptat terrorista.
"Pots començar a no dormir, a no voler sortir de casa
i no saps ben bé el per què. Pot aparèixer en qualsevol moment."
Sílvia
Gallart ho ha viscut així:
"En aquell moment sentia molt dolor i molta tristesa.
Ara és diferent. Ara és més una sensació d'estar esgotat tot el dia. Estàs
cansat, està en molts moments trist i no saps ben bé per què."
El ministeri de l'Interior considera que per ser reconegut
com a víctima de terrorisme cal que els afectats ho comuniquin abans que passi
un any de l'atemptat. Manrique defensa, però, que el trauma es pot
manifestar molt després.
"Que ara el ministeri de l'Interior s'hagi inventat
una norma que les seqüeles apareixen en el primer any o ja no són de
l'atemptat... això no té cap sentit."
La prioritat d'aquesta unitat d'atenció és aconseguir que
les desenes de persones que es calcula que tenen seqüeles psíquiques puguin ser reconegudes
víctimes de terrorisme.
L'Ajuntament de Barcelona està a punt de signar un conveni amb la Unitat d'Atenció i Valració a Afectats per terrorisme per aconseguir que es reconegui com a víctimes els afectats dels atemptats a la Rambla del 17 d'agost. TV3 ha parlat amb dues famílies que eren a la Rambla per mirar d'entendre com son les seqüeles psicològiques que pden tenir els testimonis presencials d'un atemptat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario